1. |
Benvingut si duus salut
03:10
|
|
||
VENT FRESQUET DE TRAMUNTANA (joaquim Ruyra)
Benvingut
Si duus salut,
vent fresquet de tramuntana;
si fas bons
els nostres sons
i ens remous delit i gana.
Amb udols
saltant pujols
et desboques per la plana,
I no sents,
com altres vents,
mal fatiga ni galvana.
En passar
pel campanar
vogues, vogues la campana,
perquè et plau
l’adéu-siau
de sa dolça veu galana .
Benvingut
si duus salut,
vent fresquet de tramuntana.
|
||||
2. |
ametler florit
03:42
|
|
||
L’AMETLLERr (Joan Maragall)
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t’he delit!
Ets la pau que s’anuncia
entre el sol, núvols i vents,
no ets encara el millor temps
pro en tens tota l’alegria.
|
||||
3. |
jo som el vent
02:01
|
|
||
(cant d'armegin, anònim?)
Jo som el vent que bufa sobre les aigües
l'onada de l'oceà, som el murmuri de les ones,
som el bou de set combats
som el voltor a la muntanya
som una llàgrima del sol
som la més formosa de les plantes,
un valent senglar salvatge,
un salmó dins l'aigua, un llac en la planura
som la paraula segura,
la llança que fer en la batalla.
jo som el déu que creà en l'home el foc del pensament.
Qui il·lumina els camins a través de les pedres de les muntanyes?
Qui coneix les edats de la lluna, si no jo?
Qui mostra el lloc on el sol va a descansar?
|
||||
4. |
la font
04:33
|
|
||
LA FONT (Miquel Costa i Llobera)
Asseguda ran de l'aigua,
Ran de l'aigua d'una font,
Está la blanca donzella
Pentinant sos cabells d'or.
—¡Ay! dona d'aigua qu'habites
Dins la fonteta del bosc,
Ton mirall diu que som bella,
Però pobra com les flors.—
La jove canta y se mira...
i corre, corre la font.
Ran de l'aigua, pensativa
La joveneta no 's mou;
Si prest s'omplia sa gerra,
No tant s'omplia son cor.
—¡Ay dona d'aigua si 'm davas
Perles fines y tresors,
Jo reina d'amor seria
Dins un castell com un sol!—
La jove calla y se mira...
i corre, corre la font.
Consirosa com la lluna,
La donzella va pe'l bosch:
Ja no's mira les estrelles,
Ja no escolta'l rossinyol.
Gran batut d'una caiguda
Fa dins l'aigua trist ressò...
Lo rossinyol fuig y calla,
La lluna blanca se pon,
L'auba plorant se desperta...
i corre, corre la font.
|
||||
5. |
flors camperoles
03:15
|
|
||
1 frase de Josep carner, resta de Ramon Folch i Camarassa
Menta, farigola
ruda i romaní.
Pels boscos i els camps
veniu tots amb mi.
Les flors camperoles
fan curt el camí.
Menta, farigola
ruda i romaní.
Pels boscos i els camps
veniu tots amb mi.
Les flors camperoles
fan curt el camí.
un brot de fonoll o de romaní,
violes del bosc, ginesta d'or fí...
La margaridoia diu sempre que sí.
|
||||
6. |
estrella de l'auba
04:09
|
|
||
AUBADA (Marià Aguiló)
L'estrella més pura,
poruga ja guaita;
tremola agradosa
dellà la muntanya.
¡Ben haja l'estrella,
l'estrella de l'auba!
Els galls que dormien
davall les porxades
¿què és lo que ara veuen,
que tant i tant canten?
Han vista l'estrella,
l'estrella de l'auba.
Les florsajupides,
pel pes de la roada,
l'embat les bressola,
els ulls xalests baden.
Han vista l'estrella,
l'estrella de l'auba.
Les boires se gronxen,
la lluna s'apaga;
piulant els aucells
estiren les ales
perquè el sol envia
l'estrella de l'auba
Estrella que et mostres
quan fugen les altres,
¿per què em deixondeixes
tan de matinada?
En lletres que lluen
respon l'estel d'auba:
-Amic, aprofita
la vida que passa;
de fosca nasquérem,
la llum ens aguaita.
Del sol de la glòria
la vida n'és l'auba.
|
||||
7. |
Abelleta per la farigola
03:06
|
|
||
JACINT VERDAGUER
Quan ja dela terra Jesús se'n volava
el cim de la serra s'enfarigolava...
l'herbeta eixerida, dels seus peus eixida,
de flors s'esmaltà.
Abelleta vola per la farigola,
abelleta vola pel farigolar.
Abelleta vola...
Ams ses mans mateixes la verge en collia,
semblaven-li deixes del fill que partia,
I trova en sa aussència de Jesus essència,
la seva hi posà.
Abelleta vola per la farigola,
abelleta vola pel farigolar.
Abelleta vola...
|
||||
8. |
flors matineres
02:15
|
|
||
MIQUEL COSTA I LLOBERA
Mirau les flors matineres
obrint-se ara a la claror;
quines colors enciseres!
quin perfum! Quina frescor!
Tenen aigües rioleres
i bell sol;
les festegen papallones,
per estones
les alegra el rossinyol.
Però l’essència més pura
que dins cada flor hi ha,
mai a dins ella s’atura,
sempre se’n puja,
se’n va…
no li basta la dolçura
de la flor;
de la llum enamorada,
pren volada;
vol viure en nuvolets d’or.
Sentiments qui d’aquest cor
cap enfora vos n’anau,
perfums de l’ànima en flor,
volau molt amunt, volau!
|
If you like belles cançonetes per a belles persones, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp